Va de cine...

L'any comença amb CINE!

No ens enganyarem, jo no sóc gaire cinèfila, però aquest any he l'he començat amb dues pel·lícules molt diferents però les dues molt interessants.

Fa uns dies vaig anar a veure AVATAR, una pel·lícula per tots els públics que, tot i haver estat críticada per tenir un argument semblant al de Pocahontas, a mi i a la resta de persones que van anar amb mi al cinema, ens va agradar molt. Cal dir que la vam anar a veure en 3 dimensions (ulleretes i tal...) i això va millorar molt l'experiència.

La pel·lícula té un missatge antiimperialista, posant en evidència el sistema de valors i creences de la major part de la població del nostre planeta i plantejant una forma de vida  lligada a la natura a través d'una espècie extraterrestre singular. Com he dit l'argument no és gaire original, i no deixa de ser una "superproducció" americana pensada per captar un alt nombre de públic, però que té un fil conductor molt pedagògic i té idees molt creatives per definir els personatges i el seu vincle amb la natura.

James Cameron, el director, ha tardat 12 anys en crear aquesta pel·lícula, la qual cosa ha augmentat l'espera dels entesos en cinema i també les crítiques dels que esperaven alguna cosa excepcional. La pel·lícula no és excepcional en argument, però si que ho és en efectes especials. Els paissatges creats són fantàstics, la connexió entre els éssers vius està molt ben pensada i el rollo del 3D, tot i que inicialment em va costar acostumar-hi la vista, és una passada! Jo recomano que aneu al cinema a veure-la en 3D, és una bona forma de passar l'estona i sortir content.

L'altra pel·lícula que he vist i que m'ha captat, no tant per les seves imatges, sinó pel seu argument és L'ONADA, de Dennis Gansel, basada en l'experiment pedagògic d'un professor amb els seus alumnes.

Durant una espècie de "jornades culturals" a l'institut, un professor d'educació física es proposa explicar als alumnes què és l'autocràcia com a forma de govern. Aleshores planteja als alumnes diverses qüestions i els estudiants no creuen que sigui possible la repetició d'una dictadura a l'Alemanya actual, ja que creuen que ideals com el nacionalsocialisme ja no serien possibles avui en dia. Aleshores el professor decideix dur a terme un experiment formant un grup de joves amb uns ideals comuns que anomenarà "L'Onada". Finalment l'experiment se li escapa de les mans.

Aquesta pel·lícula no deixa a ningú indiferent, qüestionant la influència d'alguns líders sobre les masses i el poder que aquestes poden arribar a tenir. És molt interessant i obliga a la reflexió; us la recomano.