La Castanyada

Fa dies que em sento com si fés tard a algún lloc... al blog!!
Però suposo que els escrits van lligats amb la creativitat i... on dieu que es compra? Jajaja!

Bé, som-hi!

......................................

A Catalunya, la nit del 31 d'octubre és la nit que els catalans coneixem com La Castanyada i, en principi, això és el que celebrem. I el dia 1 de novembre és el dia de Tots Sants, que vindria a ser el dia en que es recorda als familiars difunts.

Com en la majoria de festes tradicionals, en aquestes dates festives coincidim amb moltes altres cultures, ja que nosaltres no som els únics que durant aquests dies fem festes relacionades amb el record als morts. La coincidència es deu a que aquestes festes estàn vinculades amb el seguiment del cicle vital de la natura i els períodes estacionals. Al novembre podem dir que la natura mor, perquè arriba el fred i els arbres perden les fulles, les collites s'acaben i res reviscolarà fins a la primavera.

Jo tota la vida he celebrat la Castanyada, de petita amb els pares i després amb els amics, que aprofitem per passar la nit a qualsevol mas, bebent i menjant castanyes i panellets. I al dia següent es va a porta flors al cementiri (això vaig deixar de fer-ho al mateix temps en que vaig deixar de celebrar la castanyada amb els pares... els cementiris no m'agraden gens...).

Des de fa bastants anys, sobretot des de l'arribada del Port Aventura i la seva publicitat, la tradició americana de Halloween, que és la seva festa tradicional en aquestes dates, és cada vegada més present entre nosaltres. I evidentment es converteix per a moltes famílies amb un estimul de consum més. Jo, de vegades massa radical, sempre m'he negat a acceptar Halloween. Sempre he defensat que la Castanyada ja està prou bé com a motiu de trobada festiva amb els amics i que no cal res més, que nosaltres ja teniem una festa pròpia i no cal adoptar-ne d'altres.

Però, com en la majoria del casos, les coses no són blanques o negres, ni bones o dolentes; les coses són com són i depèn de tu i de la forma com les visquis o les utilitzis que prenen un sentit o un altre. Amb això vull dir que, per més que de vegades ens pesi, no podem tancar els ulls davant una realitat que potser no ens agrada, sinó aprendre a conviure amb ella. 

Jo treballo en un espai juvenil i tinc clar que la Castanyada, per més que ens entossudim a defensar-la, no pot competir amb segons quines característiques de la celebració de Halloween, i menys a nivell d'interessos juvenils, . Tots ens hem deixat captivar per les històries de por, les pel·licules de terror, etc. i sobretot quan erem adolescents, per tant, davant l'aparició de passatges de terror, festes de disfresses de zombies, etc. relacionades amb celebracions de Halloween, amb només una peperina de castanyes i un plat de panellets, no hi tenim res a fer, i menys quan es poden tenir les dues coses la Castanyada i Halloween. Així que hem d'acceptar-ho i intentar-ho portar al nostre terreny de la millor manera possible.

Aquest any, després d'uns quants anys escoltant demandes de festes de disfresses satàniques, de passatges de terror, de pel·lícules de por, etc. a l'espai juvenil ens hem decidit per fer realitat les il·lusions d'alguns joves del poble (recordem que no totes les famílies poden portar els seus fills al Port Aventura), i hem muntat un passatge del terror. Hem adornat l'espai, ens hem disfressat i hem espantat tots aquells que han volgut venir a patir una mica; intentant, això sí, que tothom ho anomenés passatge del terror a "seques", sense que aparegui per enlloc la paraula Halloween. Però després d'això, m'he sentit acusada de "traidora" de forma indirecta o no, per diverses persones que m'havien escoltat discursos en defensa de la Castanyada i... probablement tenen raó en molts dels seus arguments, però jo em pregunto... tinc dret a canviar d'opinió? puc adaptar les meves creences i/o ideologies a la realitat on visc? o no?

Per Nadal també ens trobem amb el Tió i el Pare Noel. Jo, com tots els de la meva generació, només he fet cagar el Tió tota la vida, i si pot ser, m'agradaria no integrar el Pare Noel a les meves festes, però... qui sap? la vida dóna molts tombs i... potser un dia el Pare Noel em porta un regal... llavors què? el podré fer servir?

Només vull dir una cosa, les tradicions no són inamovibles, amb això no vull dir que no haguem de fer tot el possible per no perdre les tradicions i per defensar la cultura catalana, però, probablement la millor manera de defensar-les no només depèn de com es celebrin les festes. A més, mireu aquest enllaç de La Carrutxa, el centre de recerca i difusió del patrimoni etnològic i la memòria històrica i veureu que la Castanyada ja ha canviat molt des dels seus orígens i que també deriva de cultures anteriors.

http://www.carrutxa.cat/festes/tardor/totsants/

Per acabar, deixo una pregunta al blog i qui en tingui ganes, que en fagi un comentari com a resposta. 

Considereu que he comès un delicte cultural?

Mereixo algun càstig?

Jajaja! Fins aviat!