Festival a Tarragona!

Aquests últims dies he estat festival rere festival a Tarragona, que celebra les festes de Sta. Tecla, i m'ho he passat tan bé que l'ocasió mereix una entrada al blog!

No faré pas una crònica de tots els actes que s'han fet ni de tots els concerts que he vist... però hi ha un acte que mereix ser explicat i reconegut com a festival mític tarragoní, només comparable amb la Patum de Berga, i és la Baixada de l'Àliga. Vaia festassa! Per qui no hi ha anat o no n'ha sentit a parlar, cal dir que és una festa flipant en una nit entre setmana i on la majoria de la gent, el dia següent ha d'anar a treballar i, tot i així, està a petar de gent.

Doncs el festival és simple, a la plaça de la Seu de Tarraco s'hi acumula tot un munt de gent amb l'únic objectiu de seguir el seguici festiu, format per l'Àliga al davant i els gegants i la resta del bestiàri al seu darrere, acompanyats cada un per una banda. Explicat així sembla que la cosa no tingui massa gràcia ni sigui gaire captivadora, però és tot el contrari.

L'acte començava a les 12 en punt de la nit, però us asseguro que a les 11 tant la plaça, com les escales de la catedral i tots els carrers que hi fan cap estaven a petar de penya que anaven carregats amb la seva "mamadeta" o calimotxo, indispensables per no deshidratar-se entre aquella multitud, i que una hora abans ja cantaven totes les cançons hagudes i per haver, traient a relluir els draps bruts del seu territori amb ritmes com "boti, boti, boti, de Reus qui no boti". Fins que a l'hora exacta va sortir l'Àliga al peu de l'escala, la qual cosa va fer exclamar fins a punts insospitats tota la gent que hi havia allà reunida. A més l'animal anava vestit d'infermera preparada per vacunar a tothom contra la grip A. I llavors va començar a sonar el Paquito xocolatero, que va fer que tota la plaça fes moviments eròtics durant uns minuts, que van servir de preludi de la cançó estrella que esperava tota la gent allàr reunida, l'Amparito Roca, que ja no va deixar de sonar en tota la nit! Flipant!

A partir d'aquest moment comença el festival. L'Àliga baixa les escales entre centenars o milers de persones aclamant-la i ballant al ritme de l'Amparito, fent que el pocs metres que ens separen de la plaça del Rei es fagin intransitables, mentre des dels balcons els veïns van tirant aigua per remullar tota aquella gentada. Llavors el seguici va entrant a la plaça del Rei on fa una curta paradeta, fins que arriba l'últim grup del seguici, i de seguida continua la festassa en el mateix format, fins a la plaça de la font, on cada personatge fa el seu ball i la on gent comença a dispersar-se.

Impressionant!

Jo ho havia vist, sabia el que era, però mai hi havia estat al mig, fins enguany... i us asseguro que hi tornaré!
Aquí us deixo unes imatges!