"A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
M. Mercè Marçal
Fes un tomb i...

llegeix, opina, crítica, comenta, etc.

diumenge, 9 d’agost de 2009

Una senyal??

Creieu en les senyals? Jo, probablement si, sempre que les trobi i les qualifici de senyals. Com diu en Paulo Cohelo, la vida està plena de senyals que t'indiquen el camí que has de seguir, però no tothom les veu... Jo suposo que, veient els errors que he comès a la meva vida, probablement no sempre he sabut veure les senyals, o si més no, no els hi he fet cas; però ahir, en vaig trobar una, que no em deia res massa important o interessant, però que em va fer actuar en conseqüència. Vaig quedar amb un amic per anar a passar el dia, i tot i que inicialment pensava que aniriem al riu a banyar-nos, vam acabar anant a un mercat d'antiquari, el "Mercat Vell" a Conesa, un poble petit i bonic molt proper a Montblanc.

En arribar al "Mercat Vell" vam veure que a la part més antiga del poble hi havia tot de taules carregades d'objectes que s'escampaven per molts dels petits carrerons de Conesa. Tot i que en l'accés hi havia dues o tres taules que contenien objectes diversos, jo directament em vaig dirigir a la taula dels llibres, on hi havia exemplars molt diferents, però a mi només em va captar l'atenció un petit quadern de poemes anomenat Paraules de pluja al vent, d'en Josep Ferrer i Bojons. Com es fa amb els llibres, vaig obrir una pagina a l'atzar per veure què em semblava, perquè jo no sóc pas una gran entesa en poesia, però el que si que entenc és el que em transmet una lectura, i vaig llegir el següent...


L'estrany amor es fon arran de terra i penses,
-ni pensar no pots!-
degustesl'amarga sensació
de l'ensulsida inevitable.


Has volgut donar-ho tot a cara o creu,
Juguesques de desesperació i deliri.
No et deixen donar-los l'ànima.
L'únic que tens t'ho rebutgen.


L'espill trencat et dóna,
el grotesc espectacle, infame.
La teva imatge en mil trossos desfeta.


T'han escopit el front.
L'han envescat de baves purlul·lentes.
I tu has callat,
i has continuat estimant-los.


Ja no et fa gràcia el cos.
Has perdut molt, tu penses.
Dits d'escurçó l'han resseguit, embrutint-lo.


Guardes la ràbia a dins.
Maquines, de vomitar-la tota i massacrar
tants déus de fang i merda.
Arrasarà llurs santuaris plens d'injúria.


Llàstima! Era un gínjol esvalotat, de dolceses terribles.
A poc a poc se't deforma,
i a guisa de cuc merdisser es caragola.


Massa encefàlica, corcada.
Cap aire no et pot guarir per sa que sigui.
Pètal marcit, irremissiblement perdut
per sempre.


Un pèl dur, oi? Doncs em va flipar!!

Suposo que cada persona embaladeix davant de les coses que li desperten alguna sensació viscuda, desitjada, oblidada, etc. segons el moment en que la troba. Doncs, potser llegiré aquest poema d'aqui un temps i em despertarà una sensació diferent, però ahir, en el moment en què el llegia vaig tenir clar que l'havia d'agafar. El libre només valia 1€, però jo només tenia un bitllet de 20€, i el senyor d'aquella taula no tenia canvi... però com que havia fet confiances amb el meu amic mentre jo m'encantava a llegir el poema, el senyor me'l va regalar.


Potser no és una senyal, potser només és el petit detall d'un dia que fa que aquella jornada hagi tingut imporància. I us preguntareu perquè comprar un llibre que t'agrada, que al cap i a la fi, es tracta d'això, pugui ser considerat per algú com una senyal, doncs perquè aquest poema em va ajuda a poder expressar-me a mi mateixa alguna cosa que no era capaç de treure enfora. Això no significa pas que el que jo senti sigui el que s'expressa en el poema literalment, però m'ajuda a donar sentit a certs arguments subliminals vitals.

Per a més informació us diré que avui ja l'he llegit, i que el que més m'ha sorprès de tot és que l'autor, que ara deu tenir aproximadament uns 50 anys, quan va escriure aquests poemes no tenia més de 23 anys, això significa que ja havia viscut moltes experiències importants, perquè els poemes són molt intensos!












5 comentaris:

  1. linkada!!!! Benvinguda a la blogesfera!!!!

    ResponElimina
  2. Ei Xapix... un punt de trobada nou!

    ResponElimina
  3. M'alegra saber que t'emociones amb la poesia. Amb cada una de les lectures el poema adquireix el seu sentit, que és també diferent en cada una d'elles perquè cada lectura és única i exclusiva.

    A mi també Cohelo em fa interpretar tot allò que succeeix al meu voltant!!!

    Cristina G. V.

    Una abraçada guapa!!!

    ResponElimina
  4. Llegir és molt més que passejar-se entre ratlles. Et recomano un llibre Adriana, sé que t´agradarà molt si creus en la màgia de les paraules.
    "El millor lloc del món és aquí mateix" del Francesc Miralles.
    Fàcil, tendre, i com no? Màgic!!!!
    Ptons

    ResponElimina
  5. Judit, no sé qui ets, però t'he de dir que m'he llegit aquest llibre durant l'estiu, i si, està prou bé!

    ResponElimina