"A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
M. Mercè Marçal

Fes un tomb i...

llegeix, opina, crítica, comenta, etc.

divendres, 3 de juny del 2011

Juicy Salif

Fa rabia, però tots vivim bastant de cara a la galeria, i sempre volem quedar bé amb tothom. I de vegades per voler quedar bé fem el ridícul (alguns més que els altres, eh...).

Sense anar més lluny, fa dues setmanes vaig fer 40 anys i em van fer una festa d'aniversari. En aquesta festa hi havia aquells amics que tens a prop sempre i aquells que només veus a les festes d'aniversari; i tots ells van fer-me un regal. I, ja se sap, quan es tracta de regals d'aniversari de vegades ens regalen coses molt útils, de vegades coses que ens encanten i altres vegades coses que no ens agraden gens i que no sabem que fer-ne un cop arribem a casa (o sigui, un "pongo"!).

Doncs bé, el dia de la meva festa d'aniversari va venir la Janina, una amiga no massa amiga (ja m'enteneu oi?), amb la qual vaig tenir relació en un curs de tai-chi que vaig fer fa un parell d'anys.  Ella és hostessa de vol de no sé quina companyia molt important de Suïssa i es passa la vida volant, amb lo qual és complicat tenir-hi una relació massa propera. La Janina, és molt "pija", molt snob i presumeix sempre de molt bon tipet (que a mi, sincerament, no m'agrada perquè no té ni pit ni cul...), i a més utilitza un accent molt estrany que ella diu que se li enganxa de parlar tants idiomes (que consti que jo estic segura que és forçat...), que la fa molt popular.

Doncs la Janina també em va portar un regal. Jo, la veritat, és que estava atabalada amb tantes emocions i quan vaig obrir el seu regal em vaig quedar parada (amb cara de poker, sabeu?), perquè de dins l'emboltori en vaig treure una espècie d'aranya d'acer inoxidable que feia més por que altra cosa, però ràpidament vaig dedicar-li un somriure d'orella a orella mentre deia: Oohohohohooo! Que monoooooo!!, perquè la Janina no s'adonés que allò em semblava ben bé un trasto que faria cap a la papererea de seguida que posés els peus a casa, però és clar, qui sap si allò era una obra d'art moderna (i jo no podia pas demostrar que no en tenia ni idea...). Ella de seguida em va dir: Ai! M'alegro que t'agradi! És original, oi? Espero que el facis servir cada dia... I jo tot i dir: I taaaaant!; per dins pensava: perquè coi ho he de fer servir això jo??; però sense perdre ni un segon més en la qüestió, vaig seguir atenent a la resta de convidats.

Un parell d'hores després la Janina es va acostar a mi i em va dir: Bé Dolors, jo ja he de marxar perquè demà de bon matí surto cap a Ginebra, però d'aquí a un parell de setmanes tindré uns dies de vacances, si vols, podem quedar per esmorzar i... vinc a casa teva i em fas un suc, d'acord?; i jo, pensant que això són frases típiques que es diuen (i després mai arriba el dia d'anar a esmorzar.), li vaig dir: A veure si és veritat que quedem!; i la vaig acomiadar.

Avui a les 9.30 h. del matí m'ha trucat la Janina i m'ha dit: Hola Dolors, estic pel barri, em convides a esmorzar?; i jo (tot i no tenir-ne gaires ganes), li he dit: i tant, ja pots venir quan vulguis!. I ràpidament, m'he posat les sabates i he sortit al carrer a buscar suc (perquè he recordat que em va dir que volia suc el dia de la festa!), i quan he arribat a casa i l'he posat a la nevera, m'he recordat del seu regal, així que ràpidament he rebuscat dins l'armari dels enredos (on van acabar gran part dels regals d'aniversari), fins que he trobat l'horrible aranya que em va regalar i ràpidament l'he col·locat a sobre el moble de la tele.

Quan la Janina ha arribat, jo ja tenia la taula parada amb una gerra de suc de taronja, torrades, melmelada i unes pastes del forn de sota casa. Ens hem assegut a taula i la Janina s'ha mirat la gerra de suc i ha dit: T'ha anat bé el regal, oi? Ara tastarem si el suc és bo; jo que no entenia de cap de les maneres perquè tenia aquella fixació amb el suc, només he somrigut mentre assentia amb el cap (o sigui, mentre li seguia la corrent.). Fins que després del primer glop ha dit: Ai Dolors! Si això sembla "Fruco"...; i jo he respòs: Ai, és que és "Fruco", que no t'agrada aquesta marca?; i ella ha dit: Però em pensava que hauries fet servir l'espremedor que jo et vaig regalar... que no t'ha anat bé?.

I llavors immediatament he entès que, per voler quedar bé acabaria fent el ridícul inventant-me qualsevol excusa que encara em deixaria més en evidència.




I fins aquí la meva aportació a RELATS CONJUNTS!

19 comentaris:

  1. molt bo Ad!!!
    és un cas supertípic `^_^´
    salut!!!

    ResponElimina
  2. jajajajaja m'ha agradat moolt m'ha fet molta gràcia i està molt ben escrit! bon relat!

    ResponElimina
  3. El que a tu et sembla fer el ridicul, no és res més, que el reflex de la ridicula de la Janina, i ja fas bé de no dir-li que el seu regal és inindevinable per si sol, la pobra es quedaria sense snobisme, cal que hi hagi persones condescendents, som necessaries. Muaks

    Nancy

    ResponElimina
  4. Ric, tu sempre tan afalagador!

    Efreelang, m'encanta que t'hagi agradat!

    Nancy, potser tens raó, però potser la Dolors hauria pogut preguntar d'inici què era, no?

    ResponElimina
  5. Aquesta tal Janina llegeix el teu blog? Si és així, em temo que el proper regal pot ser encara més terrible! ;-)

    ResponElimina
  6. No va preguntar que era, per que ja estava condicionada per la manera de ser de la Janina, i tampoc li devia importar gaire, a simple vista, no era res prou útil ni bonic per interessar-s'hi.

    Nancy

    ResponElimina
  7. Si és que no ens les podem donar d'entesos, que després encara és pitjor! Una pregunta a temps, mostrar la nostra ignorància, ens pot evitar molta vergonya posterior. Bona proposta, i una situació que ben bé podria ser real!

    ResponElimina
  8. Xexu, jo més aviat penso, que si una cosa no la preguntes, és per que no t'interessa gaire, vergonya cap ni una, vergonya regalar una aranya espremedora, on s'és vist?

    Nancy

    ResponElimina
  9. Bon relat, el teu sentit del ridícul és molt divertit.

    ResponElimina
  10. Aquí el problema és de l'amiga pija amb accent forçat! A on va fent aquests regalets? En comptes de regalar el típic perfum o un pack de tupper-sex?

    Molt bo!

    ResponElimina
  11. je, je, je... molt bo! I és que hi ha cada regal!

    ResponElimina
  12. Toni, sort que la Janina no existeix...

    Joan R., passa molt sovint!

    Nancy, hi ha gent que de vegades en lloc de regals sembla que busquin venjança, jejeje!

    Montse, més val aquest tipus de rídicul que segons quin altre més estrepitós!

    Porquet, un pack de tupper-sex hauria estat molt més interessant i segur que la Dolors facilment hagués sabut perquè servia.

    Carme, hi ha regals que fan més nosa que servei.

    ResponElimina
  13. Hahaha!! què bo!! Els comentaris entre parèntesi tots són boníssims... sobre tot el tema de l'accent forçat!! ;-)

    Res, dona, li dius que ets al·lèrgica als sucs naturals i que el Fruco porta un conservant que fa que sí que en puguis prendre :-DD

    ResponElimina
  14. Aix aquests amics que regalen pongos i després pretenen que sàpigues de que va! Molt bon relat!!

    ResponElimina
  15. Hi ha regals que et deixen amb la cara feta un poema. Bon relat.

    ResponElimina
  16. ah! molt bo! jo haguera fet el ridicul només obrir el regal...

    ResponElimina
  17. Hauria de començar per dir el que pensa i triar les amigues de veritat. Quin compromís! ^_^

    ResponElimina
  18. feia temps que no veia escrita la paraula fruco.. que bo

    ResponElimina