"A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
M. Mercè Marçal

Fes un tomb i...

llegeix, opina, crítica, comenta, etc.

divendres, 11 de març del 2011

L'alliberament.



Portava tants anys allà apretat, agafant pols, patint fred, i sobretot, sentit-se sol, tot i estar rodejat d'altres com ell. Feia anys que ningú se'l mirava, que ningú hi passava els dits per sobre i n'acariciava les pàgines. Ja no ho suportava més. Necessitava sortir d'allà, necessitava sentir-se útil, que l'estimessin i se l'emportessin al llit, a la platja, al parc... Però des que l'havien col·locat allà dalt, mai ningú s'havia molestat ni en canviar-lo de lloc.

Aquella tarda es respirava una tensió estranya en aquella habitació, tot de gent entrava i sortia transportant trastos de dins cap enfora. De sobte es va sentir un soroll d'escala, i lentament, va sentir un alè que s'acostava al seu llom. Uns ulls que no reconeixia se'l miraven d'aprop i tot d'una, va sentir com, entre dos dels seus companys, el rescataven de la seva presó i el deixaven caure sobre un sac ple d'altres vells amics. Però l'alegria de sentir-se lliure, ràpidament va passar a l'angoixa del qui veu la mort a prop. En sortir al carrer, va sentir la flaire de paper i fusta cremada, entre unes flames abrasadores que li colpien l'ànima. Era la foguera de Sant Joan.

Resignant-se, acceptava aquell foc, com el final de la seva condemna, com l'alliberament de tot heroi caigut; fins i tot desitjava ser dels primers en cremar-se, per no haver d'allargar més aquell patiment. I quan ja ho havia donat tot per perdut, va sentir la veu d'una nena que deia:

- Mare, aquest no és el llibre que tant li agradava a l'àvia.

I va tornar a sentir de nou com unes mans l'abraçaven amb dolçor. Va tornar a notar l'emoció de qui és retrobat. La passió del desitjat. Va recordar l'objectiu de la seva existència.

- I tant que ho és. D'on l'has tret.
- Era en aquell sac...
- A veure... Aquest sac no es pot llençar! Són els llibres de l'àvia!
- Però el pare diu que ocupen molt d'espai i que mai els llegeix ningú.
- Té raó, però... em sap greu llençar-los.
- Mare, tinc una idea! I si els regalem?
- Però a qui?
- A tothom... podem anar a fer una volta i regalar-los a aquells que els vulguin. Si els anem deixant en llocs per on passi gent, segur que hi haurà qui voldrà llegir-los.
- Molt bona idea! Anem?
- Anem!

I des de llavors va tornar a ser lliure.
Va viatjar per diferents països, va conèixer moltes persones, va estimar-lo molta gent, i sobretot, va ser útil per sempre més.


I amb aquesta història participo de nou als Jocs Literaris de Tens un racó dalt del món. Espero que us agradi!

11 comentaris:

  1. bon conte! per que té aire de conte...

    mooolt bé! visca les idees dels nens!!!
    ... i així va inventar el bookcrossing...

    salut!!

    ResponElimina
  2. gràcies per la teva participació de nou

    ResponElimina
  3. quin conte més bo que t'has enginyat! m'ha agradat molt !

    ResponElimina
  4. Menys mal que la nena s'adona que els llibres no poden acabar a la foguera!! M'alegra molt que l'hagis fet acabar bé :-))

    ResponElimina
  5. Hola, a la foquera MAI, masses que ja han cremat. Sort que s'han trobat amb algú amb seny.
    Fins aviat

    ResponElimina
  6. M'ha encantat aquest conte. Preciós!
    Has llegit "La lladre de llibres" de Markus Zusak? Estic segura que t'agradarà.
    Salutacions!!!

    ResponElimina
  7. Molt bonic, molt èpic.
    El vell heroi indultat de cremar a la foguera gràcies a una nena i al record de la seva avia. Genial.

    ResponElimina
  8. Gràcies a tots pels comentaris! La veritat és que de vegades les coses surten facilment i agraden, com aquest conte!

    ResponElimina
  9. Bona història, amb aquestes nétes el bookcrossing està assegurat.

    ResponElimina