"A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel." M. Mercè Marçal
Fes un tomb i...

llegeix, opina, crítica, comenta, etc.

dissabte, 25 de desembre de 2010

Vent



I el vent bufava com mai, 
i el fred calava dins el òssos 
humitejant-los fins a grinyolar. 

No podia suportar-ho més, 
li faltava calor... i la trobaria!



Un poema de fa temps sorgit d'un calaix oblidat que, amb el vent de l'última nit, torna a tenir vigència!
Publicat per ... a 11:16
Etiquetes de comentaris:

5 comentaris:

  1. XeXu25 de desembre de 2010, a les 12:09

    Però al final va trobar la calor que buscava?

    ResponElimina
  2. ...25 de desembre de 2010, a les 12:19

    jajaja! sempre hi ha un pedaç pa un descosit!

    ResponElimina
  3. Anònim25 de desembre de 2010, a les 15:03

    Vigila, que dormir amb els peus destapats pot refredar-te!

    ResponElimina
  4. Mon26 de desembre de 2010, a les 14:10

    Pos si que bufava, i bufara

    ResponElimina
  5. Judit2 de gener de 2011, a les 22:19

    Ja ho deia la cançó: Calenta´t amb el vent (o era escolta-ho en el vent?) =;)
    Hem tingut uns dies de calma, però ara torna a bufar!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)