I el vent bufava com mai,
i el fred calava dins el òssos
humitejant-los fins a grinyolar.
No podia suportar-ho més,
li faltava calor... i la trobaria!
Un poema de fa temps sorgit d'un calaix oblidat que, amb el vent de l'última nit, torna a tenir vigència!
Però al final va trobar la calor que buscava?
ResponSuprimeixjajaja! sempre hi ha un pedaç pa un descosit!
ResponSuprimeixVigila, que dormir amb els peus destapats pot refredar-te!
ResponSuprimeixPos si que bufava, i bufara
ResponSuprimeixJa ho deia la cançó: Calenta´t amb el vent (o era escolta-ho en el vent?) =;)
ResponSuprimeixHem tingut uns dies de calma, però ara torna a bufar!