Sovint, sense ni adonar-nos-en, ens anem lligant a coses, persones, llocs, fets, records, etc. de les quals, ens hem d'acabar desfent, de gust o per força. Hi ha nusos molt fàcils de deslligar, i petits i simples llaços que no hi ha manera de desfer...
I de vegades hi estem bé i tot, lligats. Si no si està bé no cal desfer-los, n'hi ha prou tallant les cordes
ResponEliminaLes barques es lliguen pq no marxin. Els cabells es lliguen per canviar de look. Els sacs d´avellanes es lliguen per poder-los transportar...
ResponEliminaUn lligam no ha de ser dolent, només ha de ser. Quan no té sentit, doncs es desfà.
Petonets!
És l'ofici de viure, xiqueta. Hi ha moltes vegades que cal veure'ns els referents per continuar sent.
ResponEliminaSalut i Terra
jo sóc més de llaços que de lligams
ResponElimina