"A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
M. Mercè Marçal
Fes un tomb i...

llegeix, opina, crítica, comenta, etc.

dimarts, 13 d’octubre de 2009

Retornant als orígens del blog!

Últimament he estat intentant modificar la plantilla del blog, perquè jo sóc d'aquelles persones que sempre que puc busco i rebusco perquè les coses m'agradin més i més, però ara ja tinc claríssim que no sempre es pot aconseguir... perquè tot i haver provat moltíssimes plantilles interessants, cap ha permès que hi tigui tots els gadgets que m'interessen en perfecte estat i, tampoc és qüestió de convertir el meu blog en un d'aquells blogs que estàn tan atapeïts de coses que no saps ni per on començar a mirar-te'l. Així que al final, he tornat a la plantilla inicial... i farem el que podrem amb el que tenim!! Tot i que si algú coneix plantilles que no donin problema al format del blog, doncs que em fagi un comentari i em passi l'enllaç...

Aprofito aquesta explicació per demanar disculpes a algunes persones que m'han dit que tot i voler fer comentaris al meu blog, no han pogut escriure'ls, em sap greu, perquè la veritat és que, com a qualsevol blogaire, entrar i trobar-hi comentaris és una de les millors satisfaccions, i ves per on, per voler-lo fer bonic, me n'he perdut alguns! Espero que a partir d'ara no hi hagi més problemes, perquè com diu aquesta imatge del blog del "bar dels poetes" http://elbardelspoetes.blogspot.com/ 





Gràcies a tots els que passeu a visitar el meu blog i, sobretot, gràcies a aquells que hi deixeu comentaris!

divendres, 2 d’octubre de 2009

Una jota personal.

Aquesta entrada és una mica especial. I em fa una mica de vergonya crear-la...


Fa uns dies em van aconsellar que participés als "jocs de paraules" del bloc d'en Jesús Tibau "Tens un racó dalt del món", que ja havia visitat alguna vegada. Vaig veure que el joc que proposava per aquest mes era la cració d'una jota, i sense donar-li gaires tombs em va sortir això:


Si camines per la vida
No et deixis manipular
Que qui un sol destí desitja
Facilment l’ha de trobar
Si no ensopega amb la pedra
Que algú li voldrà posar

Si només és una volta
No et maregis de rodar
Que qui masses voltes dóna
Després no sap com tornar
I qui no pot tornar a casa
se'n cansa de caminar

Si t’has perdut en la fosca
Busca llums al teu voltant
Que si una flama s’apaga
alguna altra s’encendrà
I abraça’t a la troballa
Que a un nou port et portarà

Lo important és caminar
I no aturar-se de sobte
Que qui es queda quiet es mor
I d’aqui ja no s’hi torna
I sabem que no hi haurà
més camí que el que es farà


Tot i enviar-li, sóc conscient que és una creació bastant "cutre", però escolta... lo important és participar i jo ja ho he fet.

Avui m'ha demanat que la pengés al meu bloc i així ho faig.

Fet!